La notícia no és nova, és de principis de mes, i probablement tot els que siguin usuaris d’alguna distribució GNU/Linux ja n’estaran al corrent. Però aquestes línies no van dirigides a ells, perquè jo poc els puc aportar, no sóc cap entès en el tema, podríem dir que un simple usuari.

La qüestió és, que s’ha alliberat la última versió d’Ubuntu; que és una distribució, és a dir una de les varietats dels sistemes operatius basats en GNU/Linux. És la versió 6.06, i l’han anomenat Dapper Drake. I sembla que té força millores.

Segons diuen aquesta és la millor o una de les millors distribucions mai publicades. Jo n’he provat alguna més i no sé si és la millor però crec que és indiscutible que és la millor per als neòfits, per aquells que no hagin provat o instal·lat mai un sistema lliure.

Fa uns mesos, per exemple, tenia un ordinador vell per casa, i necessitava tindre’l funcionant i amb varies aplicacions que hem servissin de servidor de proves. Doncs bé, diria que em va resultar més fàcil que instal·lar un Windows, bufar i fer ampolles. S’ha d’aclarir que no sempre ha de ser així, però val la pena provar-ho.

Una altra de les raons, és l’idioma, el pots tenir totalment en Català, ho tries quan ho instal·les i llestos. No cal que et posis un pedaç per catalanitzar la interfície, tal i com és necessari amb Windows (per cert, cosa que la majoria de gent no sap ni que es pot fer).

El sistema és gratuït, però això no és cap fet destacable, el que vull dir que a ningú li costa massa tindre la seva còpia il·legal de l’XP, Microsoft no ho posa pas difícil, i no us penseu que és casualitat: els hi interessa, com més usuaris millor.

El que és destacable és que és lliure, programari lliure, i pots fer amb ell el que vulguis i adaptar-lo com necessitis i sense cap limitació que no siguin les pròpies ganes d’aprendre i esforçar-se. I no us penseu que sou cap gos verd si el feu servir, cada dia s’escampa més.

Escric això, però reconeguent que encara no he donat el pas definitiu, que espero donar algun dia, encara sóc usuari de Windows (anant rebaixant el percentatge d’ús tant com puc).

I us parlo d’això sobretot pel següent, fa uns dies vaig veure que es podien demanar els CDs gratuïts de l’Ubuntu i m’hagués semblat molt lleig escriure “ei! que m’han arribat els CDs!!” i no haver donat l’oportunitat de fer-ho a tothom.

Si voleu, encara podeu en aquesta web, només cal que us registreu i demaneu els CDs que vulgueu. Ben bonics, serigrafiats i empaquetats, a la bústia de casa per 0€. Per què no provar-ho? Jo me n’he demanat 10, si algú no pot demanar-los per la raó que sigui, quan m’arribin en puc enviar a qui en vulgui -excepte un, clar-. La web, està en Anglès, si algú té dubtes de com fer-ho, que ho posi als comentaris i es farà el que es podrà.

No podeu esperar i el voleu descarregar? aquí podeu. Teniu ganes de veure quina cara té? doneu-li un cop d’ull. Teniu curiositat per saber una mica de la curiosa història d’Ubuntu? doncs apa, a llegir.

Ep! que torno a tenir una mica de temps lliure!

Aquests pocs dies que he estat enfeinat amb històries d’estudis, moltes coses m’han passat pel cap i amb ganes de comentar-les al blog.

Entre d’altres, els esdeveniments polítics que es van succeïnt a la campanya pel referèndum de l’estatut. M’ha fet gràcia, sobretot, la moderació i saber estar d’en Piqué recitant allò, ja celebre, de hijos de puta. També destacable les declaracions dels reaccionaris i la lliçó que hem d’aprendre de com no s’ha de reaccionar davant els feixistes.

Però un cop comentat i enllaçat no vull saturar més la Xarxa catalana amb escrits sobre la campanya, parlem de coses més pràctiques.

Una de les troballes útils que he descobert últimament és OpenTrad, es va presentar fa pocs dies i se’n parla en força llocs, entre ells a SoftCatalà:

El passat 30 de maig es presentà a la Universitat Politècnica de Catalunya el projecte OpenTrad: El primer traductor automàtic del castellà a les quatre principals altres llengües de l’Estat (i viceversa). El programari, capaç actualment de treballar textos i documents en format TXT, HTML i RTF i també adreces web, tradueix de forma automàtica en les direccions següents:

- Espanyol <-> Català (amb un marge d’error del 3,8%).
- Espanyol <-> Gallec (amb un marge d’error del 4,8%).
- Espanyol –> Euskera (amb un marge d’error del 24,8%).

Realment és molt útil, i pel que he apreciat, té una millor qualitat de resultats que els sistemes que havia fet servir fins ara, fins i tot més ràpid.

Tradueix els textos que s’introdueixen, webs, o documents que tingueu al vostre disc -aquesta opció no l’he provat encara-. La traducció de textos a base de copiar-enganxar funciona bastant bé, perquè la traducció de webs encara fluixeja, pel que sembla, degut a problemes d’interpretació de la codificació de caràcters.

Pel que fa a la part tècnica, és lloable i destacable el fet que sigui programari lliure. És dir que, entre d’altres coses, permet que altres programadors o empreses puguin mirar com està fet i usar-lo en els seus programes.

En d’altres llocs diuen que és codi obert, inclosa la seva web, però si no ho tinc mal entès, el fet que la seva llicència sigui GPL indica que és lliure (corregiu-me si m’equivoco si us plau). Probablement el propi nom de l’aplicació porta a confusions.

La web està basada en un CMS, també lliure clar, força estès i anomenat Mambo. El desenvolupament del sistema l’han fet vàries universitats i l’ha financiat el Ministeri d’Industria espanyol.

A partir d’ara em sembla que a més d’un li serà més fàcil fer els copiar-enganxar sense que es noti tant, ai ai ai…

Som divendres, i no us tinc preparat un bon menú com el de la setmana passada, anar de cul és el que té… però si que tinc una imatge divendril.

He penjat una de les fotos que tenia pel mòbil. Com veieu són unes calces, però no són brodades amb floretes, ni aquestes tan lletges de color carn.

Podriem dir que més que unes calces, és un cinturó de castedat, pel precinte que porta més que res… Però seriosament, que pebrots significa aquest rètol? en quin idioma està escrit? Sincerament, no aconsegueixo veure’n la justificació. Si a algú se li acut i em resol el dubte em treurà un gran neguit de sobre.

La foto la vaig fer a l’estació de trens de Cambrils, i l’andromina en qüestió està enganxada a l’edifici mateix, per si serveix de pista. Ah! i per cert, una salutació a la Camem, al Piramide, als HARDCORE POWER i a la resta de d’inintel·ligibles signants.

Ja se sap, a les estacions s’hi poden trobar coses molt curioses…

Sí, ho reconec, encara no se que votaré, encara no m’he decidit. Podeu dir-me: calçaces! poruc! cagadubtes! o coses més gruixides… El meu estat d’opinió el podria definir com ho fan en un blog que he trobat enmig dels comentaris de ca la Mireia (que, per cert, votarà NO):

Jo encara no sé què votaré al referèndum de l’estatut. Ho decidiré abans d’anar a votar. I ho pensaré una estona.

És un estatut millor que el que ja tenim. Si us diuen que no us enganyen. Ho fan perquè voteu que no. Però és una merda d’estatut. I si us diuen que no ho és també us enganyen. Ho fan perquè voteu que sí.

L’estatut que personalment vull és una constitució. Però em conformo amb l’estatut del Parlament de Catalunya del 30 de setembre amb el suport d’un 90% de la cambra. I l’estatut que ens fan votar és un estatut que no hi té pràcticament res a veure però que és una mica millor que el que ja tenim.

Comparteixo els arguments dels que defensen el NO, i bastant poc els dels que comparteixen el SI. Una cosa és innegable, és millor que el que tenim, però valen la pena aquestes engrunes?

No n’estic segur, per això no se si votar Engrunes o Pa sec. Si s’aprova menjarem les molles d’un estatut retallat i si no s’aprova continuarem rosegant el pa sec de l’estatut del 79 fins ves a saber quan.

El que si descarto és el blanc o l’abstenció, allí m’hi veuran. També em queda el vot nul, potser que ho faci, i en aquest cas, possiblement utilitzi la papereta que promou aquesta web.

Curiosament l’autor de les paraules que he citat ja s’ha decidit pel NO, i com ell n’hi ha molts que clamen pel NO. Però també alguns ens diuen que si.

Quan van fer la primera manifestació organitzada per la plataforma “Som una nació i tenim dret a decidir” si que hi vaig anar, en podeu veure algunes fotos. Però aquest passat dia 27 no, no podia, potser m’hagués anat bé per aclarir-me les idees…

No ho sé, no m’acabo de decidir, em sembla que ara votaria NUL-NO.

Nota: Estic d’exàmens, bé no exactament, però així m’enteneu. Com alguns sabeu reparteixo el meu temps no d’oci (que últimament li resta temps al que hauria de ser d’oci) entre feina i estudis. Doncs bé, aquesta setmana i la vinent he de lliurar unes quantes maleïdes pràctiques, que suposen hores de pencar i treure fum pels queixals; quan, per exemple, sense raó aparent et peten ordinadors. Però bé, prou d’auto-compasió, faig aquesta aclaració perque probablement la freqüència d’actualització en els pròxims dies no serà la desitjada o pràcticament nula.

No para de caure’t merda a sobre? En Murphy no deixa d’acompanyar-te?
No et preocupis, no tinguis fe, confia en l’equilibri de les coses.

Estrenant secció citant-se a un mateix, Utopiq el superbiós.

…de sol, i els divendres -sempre que pugui, clar- un bon menú d’informalitat descarada on forma d’apunt divendril:

D’entrant hi ha una tapa de Mario, amb bolets saltejats a l’aroma dels records d’hores perdudes. Tot això recomanat per la Cristina M.

De primer un d’aquells videos graciosets de can TuTub que ens recomana en Núñez. Ah! i no us passeu, que ja sé que és viciós, peró tot cal fer-ho amb mesura.

De segon, un plat ben fort: formigues amb esperma. És la recepta que ens fa la professora Mireia Galindo, tot i que a ella tampoc li agrada gaire.

I de postres, unes felicitacions: per molts anys.

T’has quedat amb gana? Doncs berena’t una pel·lícula. Si no has llegit el llibre El Codi Davinci i vols saber de que parla tothom ves-hi, si l’has llegit i tens curiositat o vols passar una estona pots anar-hi, però si vols veure una bona pel·lícula aquesta NO és l’adequada (ja ho he comprovat en primera persona i li poso un 5).

Mentre llegia un dels apunts d’en Xavi Caballé, m’he preguntat una cosa, com és que no hi ha el seu blog entre els enllaços dels que jo llegeixo si ho faig habitualment? Així que dit i fet! Ja hi és.

És un expert en seguretat informàtica i és un dels veterans del món electrònic en Català. Té web on hi escriu des de molt abans que hi hagués la febre dels blogs, i n’escriu un, probablement abans que sapigues que es deia així, dit amb tot el respecte.

En Xavi serveix els seus comentaris en dos sabors diferents, a Quands.cat hi escriu exclusivament sobre fets i notícies relacionades amb la seguretat, i a Caballe.cat a més d’incloure apunts d’aquest tipus també hi ha coses més personals. He enllaçat aquest últim, ja que pot resultar més interessant pel públic general.

Encara que si hi ha algun amant de la protecció anti-vírica o de la seva privadesa, vol estar ben informat i no li fa res llegir en Anglès de tant en tant, Quands és una visita de referència. A mi per exemple em va molt bé per a una de les assignatures que estic cursant.

Entre els seus escrits s’hi poden trobar coses gracioses com aquest acudit gràfic sobre Macintosh i els virus, un interessant anàlisi de la proposta d’estatut que es votarà al referèndum, coses curioses i per suposat avisos de seguretat.

La imatge: és la que té de capçalera al seu blog personal.

Escric això com a tractament relaxant i anti-ràbia (situació 100% real):

A les 18.00h arribo al meu CAP, de fons es sent la conversa dels metges que devien estar a la sala on es reuneixen, prenen el cafè i fan petar la xerrada. “Perfecte!” penso a l’escoltar el meu metge de capçalera, pensava que com que estava xerrant, no tenia feina i acabaria ràpid, que il·lús…

Espero pacientment 10 minuts a que la senyora d’administració acabi d’atendre una gent que pel que sembla havien de fer força paperassa.

A les 18.10h em toca.

• Jo mateix: “Bona tarda, vinc a visitar-me al metge.“
• Senyora que atèn: “Blah blah, blah blah…“
• Jo mateix: “Blah blah, blah blah…“
• Senyora que atèn: “Esperi al fons a la dreta i ara l’atendran.“
• Jo mateix: “Gràcies.”

Al cap de poc, sento com li diuen al Doctor que hi ha pacient, i li diuen el meu nom i cognoms.

Són les 18.20h i porto 5 minuts esperant, no és massa però tinc moltes coses per fer, i em comença a irritar no para d’escoltar les rialles i quasi crits del meu metge, li conec la veu de tota la vida. Em preguntava de que servien els cartells que demanaven silenci penjats per tot arreu.

Ja són les 18.25h, en aquets 10 minuts he pogut escoltar frases a tot drap del tipus:

• El meu metge: “si, hahahaha, aquets del Departament ens prenen per gilipolles!“
• El meu metge: “hohoho, quins cabrons…“
• El meu metge: “… del tripartit … blah, blah…“
• El meu metge: “… poca Guàrdia Civil… blah blah...”

Com veieu estava molt enfeinat, mantenia una conversa profundament professional. Potser, pel volum de les riotes, estava preparant uns papers moooolt importants… Ja són les 18.30h.

La temperatura de la sang m’està pujant, i m’impedeix pensar en claredat. Em reprimeixo d’anar a la sala dels pebrots i fotre’ls jo els crits. Ja són les 18.35h.

• Jo mateix: “Perdoni, ho sap el Doctor que m’estic esperant?“
• Senyora que atèn (amb cara de circumstàncies): “Si, fa poc li he tornat a dir.“
• Jo mateix: “Es que pel que podem escoltar té molta feina…“
• Senyora que atèn (amb cara de circumstàncies): “… jo no puc fer-hi més.“

A les 18.40h, arriba una altra pacient. Als pocs minuts em pregunta:

• Senyora pacient: “¿Està visitando a alguien el Doctor?“
• Jo mateix: “Que no el sent? s’està rascant el collons, i a mi se m’estan inflant.“

La pobre dona no en tenia cap culpa, però ja ha vist que no anava per ella el moc.

I a les 18.45h, m’exploten. Em dirigeixo a la senyora que atèn i li dic:

• Jo mateix: “Ja li pot dir al Doctor que me n’he afartat d’esperar, no tinc tot el temps del món per perdre i pel que veig ell està massa enfeinat.“
• Senyora que atèn (amb cara de circumstàncies): “… jo no puc fer-hi més.“

Al cap de més de mitja hora d’espera -sense tenir en compte la prèvia del partit- he fotut el camp. Potser li hauria d’haver dit que li digués que l’enviava a la merda, o anar directament a la sala de les rialles, però em sembla que ja he fet ben fet. Crec que he demostrat més educació que ell.

Em cago en Seguretat Social, perquè jo ara poc puc fer més que indignar-me i sentir-me maltractat en un servei que pago com tothom. I em cago en el metge dels collons perquè m’ha demostrat ser un fill de la gran puta.

I em cago en tot perquè jo em trobo més emprenyat i malalt que abans d’anar al metge.

El que em pregunto és, de veritat es pensava que ningú el sentia o és que m’ha volgut donar pel sac? I si és així, perquè?

Avui al matí, abans d’entrar a la feina, m’he trobat amb una hora tonta, una hora d’aquestes en que no saps que fer perquè no pots fer res productiu ni tampoc massa entretingut. No tenia apunts de la UOC per poder estudiar i tampoc cap encàrrec per fer, així que m’he comprat una revista i me n’he anat a un bar a fer un cafè.

Era una revista d’aquestes de PC’s & Internet, les revistes aquestes ja se sap, cal buscar molt entre la palla per trobar l’agulla útil. Però mira entretenen, i prefereixo comprar-ne una d’aquestes que no alguna de les que són: articles muy interesante + consells per l’home metrosexual + dones lleugeres de roba (que de totes formes no ensenyen massa res).

Al tema, he trobat un article que parlava del programari lliure a l’administració pública. El que he llegit no se si m’ha alegrat o entristit, però m’ha sorprès. En quina de les mal anomenades comunitats autònomes dirieu que es fa servir més el programari lliure? Jo m’hagués jugat el que portava a la cartera -menys de 30€- que era Extremadura. Doncs no!

I per què m’ho pensava? Doncs, com alguns ja sabreu, perquè el govern extremeny impulsa i recolza el desenvolupament d’una distribució pròpia de GNU/Linux, el LinEx. També Andalusia amb Guadalinex, Castella-La Manxa amb Molinux (molt quixotesc el nom), el País Valencià amb Lliurex, i segurament alguna més que no conec.

Per això em sorprèn que precisament tres d’aquests territoris siguin dels que menys utilitzen programari lliure a l’Administració Local. A on s’usa més són als ajuntament de Catalunya, Andalusia, Castella Lleó i Euskadi; en concret poc més del 15%.

Ja és trist que a Catalunya no tinguem distribució pròpia, però vistes les dades no estem del tot malament. El que si és indignant són les xifres tan baixes. Jo penso que les empreses privades i la gent són lliures, o de vegades esclaus, de triar el programari que vulguin utilitzar, però l’Administració no. Per quins set sous, han de fer més despesa en comprar llicències si poden tenir el mateix o millor sense pagar ni un ral pel simple fet d’instal·lar un SO en un ordinador? Aquests diners són de tots i haurien d’estar obligats a promoure i usar programari lliure, que saben que està ben fet, no els costa res i de pas segur que s’en beneficia molta gent.

Si voleu més informació mireu la pàgina 331 d’aquest document o visiteu aquesta web especialitzada.

Demà em toca disfrassar-me de pingüí. No, no m’he de vestir d’en Tux, ni m’enfundaré dintre d’un d’aquests preciosos disfraços. Tot i que casi que ho preferiria.

M’he de vestir bé, com un senyor. He d’impressionar, sinó que pensaran de mi? Que sóc un vulgar mindundi? Doncs no!

Em posaré un bon vestit (que he hagut de demanar perquè no en tinc pas) i una corbata, i au, a vendre! Per sort, la corbata no és de llacet, com la de la imatge, sinó ja casi que m’hi cago nego.

Jo sempre dic que n’hi ha alguns que fan cuartos en això que anomenen informàtica -no m’agrada gens aquest mot- i no van gaire sovint encorbatats. Però si fins i tot ells n’han de portar de vegades, a un simple programador com jo està clar que també li tocarà el rebre.

Com podeu suposar, coses de feina; i és que ja se sap: Qui té el cul llogat, no seu quan vol.