Avui, mentre veia les notícies, m’han sorprès les declaracions d’un futbolista i ja és estrany perquè amb els típics i tòpics No va a ser un partido fácil… Somos once contra once… El árbitro nos ha perjudicado… és difícil de seguir-los la conversa amb interès.

Ja d’entrada no era el més comú sentir a un futbolista parlar en català en roda de premsa, però per sort això comença a ser un fet habitual quan els futbolistes catalans són preguntats per mitjans d’aquí com Rac1, TV3, Catalunya Ràdio, etc.

El que ja no ho és tant és que responguin en català quan són preguntats en castellà. Així ho ha fet l’Oleguer Presas i és quan m’he sorprès. És així com hem d’actuar, responent amb tota normalitat amb la nostra llengua, sempre i quan ens trobem en un territori de parla catalana, clar. Perquè suposo jo que tots els periodistes que viuen i treballen a Barcelona entenen el català (i sinó és així, que s’ho facin mirar). Pels que pensin que el fet que el jugador respongui en català és de mala educació, que es llegeixin si us plau el document que vaig comentar i que parla de l’ús del català.

Ja serien figues d’un altre paner -o ben pensat no- el fet de que més d’una setmana després de l’incident al ral·li encara li preguntin sobre aquest tema. Soc dels que pensen que des de que l’Oleguer s’ha posicionat clarament sense amagar les seves idees polítiques, la premsa esportiva espanyola i bona part de la catalana li foten garrotada sempre que li tenen el clatell a la vista.

Perla: a veure si demà tinc temps per comentar el Tengo una pregunta para usted d’aquesta nit, que ha sigut per llepar-se’n els dits fins a un punt hilarant.

Suposo que com la immensa majoria de gent, procuro ser el més respectuós possible en el respecte pel medi en el que vivim. Reciclo, procuro gastar només el necessari, tinc cura de la natura quan m’hi endinso; el mínim que tots hauríem de fer sense recitar les estúpides camàndules d’alguns: no tinc lloc per reciclar! si pago impostos per què he de reciclar? no tinc temps per tonteries! jo gasto el que vull!

Des de petit, a casa m’ho han inculcat, fins al punt que diria que mon pare és un activista radical (ell encara no ho sap, però ho és) i l’he sentit renegar algun cop: al desgraciat que ha llençat aquesta bossa de merda enmig del bosc també li hauria d’haver caigut el braç tot sec! el pròxim cop s’ho pensaria dues vegades! Una mica bèstia sí que ho és, però no li falta raó a l’home quan s’irrita per no entendre com algú és capaç d’emmerdar estúpidament l’entorn natural.

Una de les pràctiques ecologistes que encara no havia posat en pràctica era la d’omplir el dipòsit del meu cotxe amb gasoil biodièsel, que conté recursos renovables com olis vegetals, greixos animals, o algues, que estan tractats químicament per tal d’obtenir un combustible semblant al dièsel basat en el petroli.

Tinc un cotxe de gasoil que ja fa 10 anys que roda pel món i sóc dels que sempre que pot va a la gasolinera més barata de la vora. N’hi han un parell que les tinc aprop de casa i són les més barates de la demarcació de Tarragona (comparant preus es pot fer un bon estalvi). Per això, com sempre veia el biodièsel més car mai havia tingut el pensament de provar-lo.

Però, oh sorpresa! Resulta que ara veig que va un o dos centimets més barat que el dièsel normal per litre, i això al cap de l’any poden ser uns quants euros. Així que li pregunto al treballador de l’estació de servei:

Utopiq

Hola, a tots els dièsel li pots posar biodièsel?

Treballador

No! Depèn del motor i l’any de fabricació, millor que ho preguntis a un mecànic.

Utopiq

Ah, val. I el rendiment que tal?

Treballador

Oh, això cap problema, és ben bé el mateix. Simplement porta un 10% de matèria renovable però funciona igual.

Utopiq

Molt bé, gràcies.

Havia d’anar a pagar la botiga de l’estació, i allí hi havia l’amo. Vaig pensar que res millor que una segona opinió:

Utopiq

Hola, a tots els dièsel li pots posar biodièsel?

Amo

I tant! A tots els cotxes dièsel.

Utopiq

Aaaaaah, val. I el rendiment que tal?

Amo

Doncs no sé exactament com està compost, però no rendeix el mateix, depèn de com condueixis. Jo per exemple no en poso per que no m’agrada.

Utopiq

Gràcies… (aquesta resposta si que és sincera, vaig pensar)

Qui pebrots diu la veritat? L’amo m’està fotent el pèl o es que es pensa que pot funcionar amb tots els cotxes? El treballador va a percentatge amb algun taller de la vora?

En resum, que jo li voldria posar carburant més respectuós amb el medi ambient i no puc perquè no sé si el cotxe em fotrà un pet com una gla o m’anirà a 35km/h.

I aquí és quan em pregunto si seria tan difícil que el govern pertinent (diria que en aquest cas és el Gobierno) donés indicacions clares de qui pot o no fer servir biodièsel. No paren de fotre’ns la por al cos amb el canvi climàtic i la contaminació, i quan volem posar-hi el nostre granet de sorra no ens faciliten pas les coses.

Si en les meves mans estigués, demà mateix obligaria per llei als fabricants a garantir el funcionament dels nous cotxe dièsel amb biodièsel. I subvencionaria les revisions o adaptacions per ajudar a aquells que tenen un cotxe d’uns anyets i ho volen fer.

Però això no és tan popular com donar subvencions directes per fill -sense tenir en compte els ingressos dels pares- o ajudes al lloguer -que s’acaben emportant els propietaris dels pisos-, quina llàstima.

Ei ei ei! Que surto a directe!cat! Sí sí, en un dels articles de l’espai Punt de mira parlen i comenten les disculpes que Port Aventura em va fer arribar en resposta a les meves queixes, bàsicament, per no poder adreçar-me en català als treballadors del parc.

Donant un cop d’ull a les estadístiques del blog he vist que tenia visites provinents d’aquest diari digital i hi he buscat si hi tenien algun enllaç a utupia i això és el que he trobat. Que jo sàpiga és la primera aparició del blog en un mitjà de comunicació, i m’ha fet il·lusió.

Que hi farem, he sigut tan infantil i egocèntric com per no sucumbir a la temptació de dir Hola mamaaaaa, surto a la teleeeee. Cadascú és com és.

I a més a més: per segon cop, vaig aparèixer a La Tafanera gràcies a la notícia enviada pel Siknus.

Sempre m’han cridat l’atenció les rajoles decorades amb motius tradicionals. Els antics abeuradors -malauradament ja enderrocats- del meu poble n’eren plens, cadascún constava d’un típic refrany català i la seva representació gràfica, amb aquest estil tan antigament peculiar. Segurament encara n’hi han en alguna casa, però van desapareixent.

Aquesta de la imatge la vaig veure a Vallibona, un petit poblet de muntanya, de la comarca dels Ports al País Valencià. Anàvem passejant i allí estava ben encastada en el que sembla un petit porticó. La llàstima és que em vaig quedar amb les ganes de saber-ne el significat, la amiga que té casa al poble no en sabia res i a qui vaig preguntar tampoc em van saber dir d’on devia venir aquest nom HE-HE ni els sonava pas que fós un renom de la vila.

Per desgràcia tot un misteri, perquè almenys a mi em semblaria ben graciós com a renom familiar els He-he (els que sempre reien?). En conec alguns com el meu, de ca l’Anton de l’Hort, o d’altres com de cal Guixer, de cal Saler, de ca la Txantxa, de cal Boter o de cal Porronet. Però a aquest no aconsegueixo aclarir-lo, vés a saber si els de la casa aquesta eren els antics bufons de la comarca o se’n fotien de tot el que passava per davant de casa seva.

Artista: segons intueixo, sembla que l’autor de la il·lustració és n’Esteve Vic de Can Fontonola.

Aquest estiu vam patir algun incident durant un dia d’estada a Port Aventura, bàsicament vam rebre un mal servei pel que fa al funcionament de les atraccions i ens va ser pràcticament impossible aconseguir que els treballadors ens entenguessin en català.

Ens va semblar que calia fer-hi alguna cosa cosa, així que vam omplir uns fulls de reclamació, els vam portar a l’oficina del consumidor i vam tramitar la queixa específica per no respectar el nostre dret a ser atesos en català l’Oficina de Garanties Lingüítiques.

Ja fa uns dies que vaig rebre la resposta de l’Oficina de Garanties Lingüístiques. I sembla que alguna cosa o altra ha funcionat, perquè ara he rebut una carta de disculpes del Departament d’Operacions de Port Aventura.

Benvolgut Sr.

Ens plau adreçar-li aquestes ratlles per tal d’agrair-li el temps que ens ha dispensat en comunicar-nos la seva opinió en referència al servei ofert i a l’escassa utilització de la llengua catalana a les nostres guixetes d’entrada i atraccions el passat 7 de juliol.

Com ja li van explicar a l’oficina d’atenció al Visitant, permeti’ns recordar-li que el funcionament de les atraccions o espectacles pot a vegades veure’s afectat per diferents motius, ja siguin, tècnics, meteorologics o operatius i, en cas de que la companyia ho cregui oportú, podran suspendre’s aquelles unitats que es vegin afectades, tal i com s’especifica en les Normes de Funcionament del Parc de Port Aventura i Caribe Aquatic Park. Aquestes Normes es troben exposades en les taulons informatius ubicats a l’entrada del Pare, immediatament abans d’entrar al mateix, així com a l’ oficina d’Atenció al Visitant, per a que els clients disposin de tota la informació necessaria abans de comprar les entrades, fet que els hi permet sobre la conveniencia o no d’accedir-hi.

Naturalment, hem pres bona nota dels seus comentaris, els quals seran objecte de consideració i estudi. Lamentem que aquest fet l’hagi afectat i aprofitem l’ocasió per traslladar-li les nostres disculpes per les molèsties que li hagim pogut ocasionar.

Així mateix permeti’ns demanar la seva col.laboració ja que com en darreres temporades, en totes i cadascuna de les instal·lacions del nostre Resort comptem amb gent d’altres comunitats del país així com de l’estranger, la qual cosa implica, en la majoria dels casos, un cert període d’adaptació a les nostres costums i a la nostra llengua, fet que des d’aquesta companyia agraïm als catalanoparlants per la seva participació en la integració definitiva.

En aquest sentit, des del nostre Departament de Recursos Humans i amb el recolzament de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha posat en marxa un programa d’ensenyament de la Llengua Catalana obert a tots els empleats amb l’objectiu de millorar la seva integració i fer-los partícips de la nostra cultura.

Sentim si la seva estada al nostre parc es va veure afectada per aquestes circumstancies, alhora que li oferim de nou les nostres més sinceres disculpes per les molesties que li hagim ocasionar.

En espera de tornar a gaudir de la seva companyia ben aviat, rebi una cordial salutació.

En general em sento molt satisfet de la resposta i accepto les disculpes. Ja d’entrada, puc estar content per haver tingut resposta. M’han escoltat i m’han respost adequadament, cosa que agraeixo, ja que encara que sempre hauria de ser així no és pas el que acostuma a passar.

El que comenten de la possible afectació i malfuncionament de les atraccions per variades causes, em sembla correcte i raonable, però no em sembla just. Si un concert es suspèn perquè plou o han petat tots els altaveus et tornen els calers, i crec que en cas de que per pluja, un problema tècnic o qualsevol altra raó, es tanca una atracció, els visitants haurien de tenir dret a una compensació. Com podria ser un descompte per a la pròxima visita o algun petit regal de cortesia del parc, seria un petit detall que la gent apreciaria molt.

En canvi em sembla positiva la voluntat de millorar la il·legal situació de l’ús del català a Port Aventura, però no accepto l’excusa de que la culpa és dels treballadors perquè són de fora i no saben català. La solució és tant senzilla com fer-los un curs d’una setmana previament a l’inici de l’activitat laboral; durant aquesta setmana els futurs treballadors poden aprendre de sobres els números de l’u al deu, entendre quan et pregunten l’hora, aprendre les expressions bàsiques de comunicació (hola, adéu, gràcies, bon dia, bona tarda, etc.) o els mots bàsics per treballar a un restaurant (aigua, pa, cafè, tallat, etc.). I després, amb tota la calma del món, ja aniran fent els cursos per entendre i parlar català.

A mi em sembla que tant espanyols com francesos són perfectament capaços d’assimilar aquestes quatre coses en una setmana o dues, i si jo hagués vist almenys la voluntat per part dels treballadors i l’empresa de dónar un bon servei a tots els clients -parlin castellà, francès o català- no m’hagués pas queixat.

Potser m’animo i els faig arribar aquestes conclusions als del Departament d’Operacions de Port Aventura, ja veurem.

Després d’unes jornades laborals entre estressants i agitades, i un cap de setmana de merescut descans; avui, al donar un cop d’ull al blog em trobo amb un comentari força sorprenent. M’informa de que l’he cagat amb la premonició o suposició que vaig fer respecte l’autoria del blog de la Mireia Galindo.

Em vaig equivocar suposant que l’autor era el Gorka Limotxo, i així ho explica la Mireia (o ells/elles, els autors del blog i dels que encara en desconeixem l’identitat) al darrer apunt que ha publicat, en que dóna algunes respostes però no totes:

L’Utopiq pregunta: Les primeres preguntes que em vaig fer son les que ja vau poder llegir a utupia “…diu que són nosaltres els que eren la Mireia, és el Gorka i algú més? Qui és aquest altre algú? És el Gorka qui escrivia en català o era aquest altre algú?”. A més d’això, doncs també em pica la curiositat per saber perquè no siguent catalanoparlant (almenys que jo sàpiga) has triat la blogosfera catalana per fer-hi la teva última creació de blog-amb-identitat-falsa? Ja posats, explica’ns també perquè t’agrada crear aquests tipus de blogs, i que en penses de l‘Hernán Casciari (mujer gorda). T’agradaria que t’anomenessin el Casciari basc? XD

Doncs els/les meus/meves creadors/creadores no son el Gorka Limotxo, ho sento Utopiq, lo que passa es que ells/elles han aparegut aixís una mica a aquests dos posts: Fins a l’1 de gener de 2007! i Obrint una mica la porta. I al segon doncs que fan com una comparació amb el Gorka Limotxo, però que no son el Gorka vaja, ah i ara hem ve al cap un altre blogaire que tu no has esmentat, be doncs que cap d’els/les meus/meves creadors/creadores NO es aquell elementu que un dia es va proclamar autor del blog Mireia.

El fet que el Gorka hagués creat altres blogs amb una identitat fictícia i que a posteriori ho revelés -com podria ser aquest cas- i que aparegués enllaçat a l’apunt en que parla de la seva autoria em va ben despistar. I per postres el Gorka no ho va pas negar quan va comentar la notícia.

De totes formes, això em passa per saberut. Ara ja no penso especular sobre qui és o no, dels errors se n’aprèn.

Curiositat: Com alguns ja havien pronosticat, i aquests sense equivocar-se, el blog de la Mireia es convertirà en llibre.

Aquesta és una petita part d’un comentari que m’ha deixat un amable visitant:

Viva la policia! fuera polacos sucios de cataluña.

Ja li he respost com he cregut convenient, però m’ha semblat que la lectura del seu petit discurs podria ser un entreteniment per a tots. És realment patètic.

Potser ni l’hauria d’haver publicat el comentari, però la veritat és que aquestes coses en realitat em fan gràcia. Veure com la gent s’incendia sense que ningú li hagi faltat al respecte, ni s’hagi insultat a ningú és d’alló més divertit.

I això segur, no li hauria d’haver respost posant-me al seu nivell, però la temptació de fotre’l a caldo ha sigut massa gran.

El meu amic David ha incomplert les normes bàsiques d’educació, com ho és la de comportar-se sobretot quan no estàs a casa teva. Així que li tornaré el favor fent quelcom que tampoc s’ha de fer mai, publicar les seves dades per si a algú li interessen:

Nom:

David

Correu-e:

curtdegambals@hotmail.com

IP:

88.888.88.88

Actualització a dimarts 25 de setembre a les 8.40h: Fent cas d’un sincer consell d’amic, i més venint d’algú que d’aquests temes hi està força avesat, he eliminat les dades del simpàtic comentarista; és una llàstima no poder-les deixar a disposició pública.

I la Mireia Galindo és… Gorka Limotxo!

Ja ens havia donat una pista i avui ho ha confirmat.

Dubtes: diu que són nosaltres els que eren la Mireia, és el Gorka i algú més? Qui és aquest altre algú? És el Gorka qui escrivia en català o era aquest altre algú?

Correcció a dia 1 d’octubre a les 22.01h: La vaig ben cagar, es veu que el Gorka no és l’autor.

En les darreres hores m’ha arribat de varis amics el mateix correu, que es deu estar escampant a tota velocitat:

Jo també sóc antimonàrquic/a, si tu també ho ets, entra, signa i dóna suport als joves de Girona:

http://noalrei.elsud.org/

Fes-ho córrer!!!

Així que ja sabeu on podeu dir-hi la vostra sobre el lamentable fet de que per cremar una foto algú pugui anar a la presó.

Després de discutir-ho darrerament, sóc del parer que tothom ha de ser lliure de cremar la cara de qualsevol dirigent i qualsevol bandera: la senyera, la rojigualda, etc. Són simples símbols que no han d’esdevenir sagrats i intocables. Si algú hi està en desacord que ho cremi i llestos, ningú es morirà per això.

Aprofito també per enllaçar la campanya que em van enviar per protestar en contra de la prohibició del Catalunya - EEUU, un altre fet lamentable i patètic. Quin mal fan 22 paios perseguint una pilota?

Des de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes manifestem el nostre suport a la Federació Catalana de Futbol i rebutgem enèrgicament la decisió presa per la Real Federación Española de Futbol de prohibir el partit que havia de disputar la Selecció Catalana de Futbol el proper 14 d’octubre contra la selecció dels EUA. Exigim que esmenin aquesta manifesta arbitrarietat comesa i respectin els drets dels esportistes catalans a competir amb la seva selecció. Davant d’aquesta actitud intolerable de la RFEF la Plataforma convida a manifestar a tothom que ho vulgui la seva indignació enviant correus de protesta al President de la RFEF i màxim responsable de la decisió, Ángel María Villar Llona.

En les últimes hores rep mastegots de tot arreu al pobret Alonsu. Per què deu ser si ell tan bona persona i tan amable amb tothom?

El diari alemà Bild diu que és un estafador i un xantatgista: Alonso era poseedor de informaciones secretas de Ferrari como lo demuestran sus correos electrónicos y las ha usado para chantajear a Mercedes y quedar libre de su contrato. Eso lo confirma el presidente de la Federación Internacional de Automovilismo.

Hamilton li recorda que després que s’enfadés tant amb Massa, ara ha sigut ell qui s’ha passat: Alonso habla de lealtad y luego no cumple

També el posen a parir per haver amenaçat al seu cap d’escuderia, Ron Dennis: Fernando se presentó muy enfadado por muchas cosas que no voy a explicar en detalle. Tuvimos una conversación y él me dijo: ‘Tengo algo en mi correo electrónico que procede de uno de tus ingenieros’

El seu propi equip li ha de parar els peus per donar primes il·legals als seus mecànics: Lo último que se supo es que Alonso le pagó cerca de 1.000 euros a los mecánicos en Nürburgring a manera de incentivación, para que tengan especial atención en su auto hasta la finalización del torneo.

I a més de demanar que el fotin fora, d’altres li han dit traïdor, trampós i algunes floretes més.

Soc pesat: ho sé, enguany estic molt pesat amb el tema Formula1 i especialment amb l’asturianet, però no em negareu que la cosa no dóna de si?